dimarts, 27 de maig del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 28 de maig al 1 de juny)

28 de maig

1. Alejandro Sanz (Espacio Movistar)

1. Amb 15 Grammis llatins a la seva prestatgeria, Alejandro Sanz pot presumir de ser un dels cantants espanyols amb més fama mundial. I és que la seva veu personal l’ha portat a vendre més de 21 milions de discos a tot el món. El cantant ofereix una actuació amb totes les entrades esgotades a l’Espai Movistar.
Alejandro Sanz
Espai Movistar
Dimecres, 22 h.
28.05.08

29 de maig

1. Vicente Amigo (Palau de la Música)
2. Chucho Valdés & Javier Colina Duo (Autidori)

1. Inspirada en la poesia d’autors com Rafael Alberti o Federico García Lorca, la música de Vicente Amigo ocupa un lloc destacat dins el món de la guitarra. Es parla d’ell com un músic que mescla la calma i la intensitat de manera perfecta. Acompanyat de la seva guitarra, l’andalús actua al Palau de la Música aquest dijous.
Vicente Amigo
Palau de la Música
Dijous, 21h.
29.05.08

2. Amb una llarga carrera a les seves espatlles, Chucho Valdés està considerat un dels millors pianistes del món avalat per diversos premis Grammy. El músic cubà, acompanyat del contrabaix del pamplonès Javier Colina, oferirà un concert a l’Auditori. Una nit de jazz i ritmes llatins de gran bellesa.
Chucho Valdés i Javier Colina
Auditori
Dijous, 21 h.
29.05.08

30 de maig

1. Chambao (Auditori)
2. Portishead (Fòrum)

1. El flamenc i l’electrònica es fusionen per formar l’estil d’aquesta banda andalusa. Els Chambao han aconseguit ocupar els primers llocs de les llistes de vendes i compten amb un premi Ondas. L’Auditori és l’escenari del seu pròxim concert, on la Mari i els seus nois oferiran una dosi del seu bon rotllo habitual.
Chambao.
L’Auditori
Divendres, 21:30 h.
30.05.08

2. La música dels Portishead ha estat classificada com a trip hop pels crítics musicals . Amb el seu nou disc sota el braç, Third, la banda avança una escala més després de més de 15 anys formant part del panorama musical més alternatiu. Podem veure’ls actuar aquest divendres al Parc del Fòrum.
Portishead
Fòrum
Divendres, 21.45 h.
30.05.08


31 de maig

1. Rufus Wainwright (Fòrum)
2. The Right Ons (Fòrum)

1. Fill de cantants folk i amb un passat ple d’històries singulars, podem dir que Rufus Wainwright ha arribat al cim de l’escena musical. Aquest novaiorquès que sempre ha tingut clar que es dedicaria a la música passa per Barcelona amb el Primavera Sound com a plataforma. Una de les actuacions estrella del festival.
Rufus Wainwright
Fòrum
Dissabte, 21.20 h.
31.05.08

2. Tot i el nom de la seva banda, els components The right ons són de Madrid i de la Corunya. Des de la seva creació el 2006, no han parat de sorprendre fins a treure al mercat el seu àlbum debut. La banda portarà la seva mescla de soul, rock i funk al Primavera Sound d’enguany.
The right ons
Fòrum
Dissabte, 18.15 h.
31.05.08

1 de juny

1. Bon Jovi (Estadi Olímpic de Montjuïc)

1. Els Bon Jovi van aconseguir la fama mundial a meitat dels 80 gràcies a la seva mescla de hard-rock. El single ‘It’s my life’ els va fer renéixer l’any 2000 ajudant-los a assolir la xifra de 130 milions de discos venuts. La banda, liderada per Jon Bon Jovi, ofereix un concert a l’Estadi Olímpic aquest diumenge.
‘Bon Jovi’
Estadi Olímpic
Diumenge, 21 h
01.06.08

dilluns, 26 de maig del 2008

Respirando sudor

Que Muse son una de las grandes bandas de la era actual es algo indiscutible. Han sabido tomar lo mejor del rock, el pop, el metal y la psicodelia y mezclarlo en una coctelera que da como resultado un brebaje musical realmente explosivo e innovador como pocas bandas han conseguido hasta la fecha. Cuando se habla de evolución en el rock y de hacer lo que nadie ha hecho antes, MUSE son una banda que siempre aparece en escena.
Muchos son los que los tratan como una simple banda de pop para adolescentes, pero la realidad es muy distinta. La banda de Matthew Bellamy esta bastante lejos de clichés tan fáciles y su marca registrada de rock histriónico, explosivo y espacial es lo suficientemente novedosa como para mantenerse fresca después de varios años encima de los escenarios.

Además de por su novedoso estilo, si por algo destaca este grupo es por su potente directo. No en vano hace un par de meses fueron elegidos por los NME awards como la mejor banda en vivo. El reto esta vez era captar toda esa fuerza del directo y trasladarla a un dvd, en el que todo se relativiza, los errores son más palpables y el sonido no impulsa los cuerpos de la misma forma. Pero lo cierto es que ni así, ni con la frialdad que proporciona un dvd, es difícil, muy difícil criticar la calidad musical del grupo y el excepcional trabajo de realización que se encuentra en su última producción, el cd-dvd en directo HAARP.


Después de la increíble gira de Black Holes And Revelations, su anterior larga duración, era el momento de plasmar en un nuevo directo la fuerza de la banda en concierto. Las actuaciones escogidas no eran moco de pavo: dos shows consecutivos celebrados en el nuevo Wembley Stadium de Londres, ante más de 70.000 personas por noche, el 16 y 17 de junio de 2007. El ambientazo que recoge el CD y DVD es poco menos que impresionante.
El lanzamiento simultaneo en el mismo pack de CD y DVD es todo un acierto, pues permite vivir la experiencia en directo completa sin tener que estar esperando a que uno u otro formato sean lanzados al mercado. En una tarde, sentado ante el sofá, té teletransportas al universo del grupo con la ventaja de que la experiencia es tremendamente realista.
El show en sí es una gran experiencia. No hay retoques aparentes y todo el lanzamiento parece bastante honesto en lo que a la veracidad del directo se refiere. Además de que es inviable retocar un show de Muse en el estudio. La cantidad de improvisaciones, locuras guitarreras de Bellamy y otros elementos habituales harían tarea ardua lo de “pulir” elementos en un confortable estudio. El inicio de Knights of Cydonia (primer single en el mercado norteamericano y tercero en el europeo), supone una reacción en el público que, como poco, roza la histeria. La ejecución es cuidada pero desparramada, si es que tales conceptos pueden ir de la mano. A lo largo de otros de sus ya clásicos como Time is running out, New Born o Plug in baby hay momentos en los que la locura es absoluta, tanto por parte de los músicos como del público. Y cuando uno ve la acción sobre las tablas en el DVD es casi un milagro que los temas salgan adelante sin fallos notables dado el nivel de energía que desprende la banda en el escenario.

En lo que a la versión gráfica del directo se refiere, es interesante resaltar el tratamiento del color en los primeros minutos del show, así como los planos conseguidos, especialmente con la cámara que hay en el micrófono de Bellamy. De todas maneras, los más destacados son aquellos planos aéreos que se obtienen desde el helicóptero contratado por tal ocasión, tal vez su infrautilización sea una de las pegas a poner.


El dvd, además de por su excelsa calidad, sirve a todos los fans de la banda para abrir boca ante el inminente nuevo disco de la banda. Aún sin confirmación oficial, parece que este próximo mes de julio saldrá a la venta un nuevo álbum, el quinto de la banda, cuyo título provisional es Stars on fire. Hasta su salida, podemos seguir disfrutando de toda la fuerza de Muse en directo el cual, tal vez antes de finales de año, podamos volver a disfrutar in situ.

Lista de canciones del DVD:

1. Knights of Cydonia
2. Hysteria
3. Supermassive Black Hole
4. Map of the Problematique
5. Butterflies and Hurricanes
6. Hoodoo
7. Feeling Good
8. Invincible
9. Starlight
10. Time is Running Out
11. Newborn
12. Soldiers Poem
13. Unintended
14. Blackout
15. Plug in Baby
16. Stockholm Syndrome
17. Take A Bow

dilluns, 19 de maig del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 19 al 25 de maig)

19 de maig

1. Orquestra guitarres (Teatre Poliorama)

1. Amb una gran formació i investigació constant, l’Orquestra de Guitarres de Barcelona ofereix un gran repertori en els seus concerts. Amb 18 anys d’experiència a les seves espatlles, en els seus concerts abasten compositors de totes les èpoques. Podem gaudir del seu so al Teatre Poliorama.
Orquestra de Guitarres de Barcelona
Teatre Poliorama
Dilluns, 20 h.
19.05.08

20 de maig

1. Susheela Raman & Group (Auditori)
2. Supagrup (Sala Apolo)
3. Deluxe (Sala Bikini)

1. Nascuda a Londres però de pares hindús, Susheela Raman es val de les dues cultures que l’han criat per crear la seva música. El seu èxit rau en la mescla de la música tradicional hindú i els trets característics del pop i el funk més actuals. Una combinació que farà vibrar el públic de l’Auditori.
Susheela Raman & Group
L’Auditori
Dimarts, 21 h.
20.05.08

2. Supagroup es va crear l’any 2004 al voltant dels germans Lee. La banda sucumbeix a tots els tòpics de les estrelles de rock, amb un passat surrealista i unes lletres provocadores. Els americans visiten la sala Apolo, per oferir un concert als amants del punk i el garage més dur.
Supagroup
Sala Apolo
Dimarts, 21.30 h.
20.05.08



3. Reconstrucción és el nom del seu últim disc, que arriba després d’anys de treball per fer-se un lloc al podi de la música alternativa. Amb aquest treball, Deluxe deixa de ser una promesa per convertir-se en un nom propi dins el pop i folk espanyol. Podem veure’ls a la sala Bikini aquest dimarts.
Deluxe
Sala Bikini
Dimarts, 21 h.
20.05.08



22 de maig

1. Dlux (Broadbar)

1. Les dos components de la banda Dlux havien format part de diferents formacions de hip hop i gospel. Amb una imatge potent i melodies enganxoses que parlen sobre temes com les dones o la immigració, les Dlux presenten el seu primer disc al club Broadbar. Per als amants del soul i el ‘rythm and blues’.
Dlux
BroadBar
22.05.08

23 de maig

1. Xiu xiu (Sala Apolo)
2. First aid kits (Fnac)
3. La fuga (Razzmatazz)
4. Morcheeba (Espai Movistar)
5. Quartet Galiu (Bonnemaison)

1. Nascuts l’any 2000 i liderats pel temperamental Jamie Stewart, els Xiu Xiu aterren a Barcelona amb nou disc sota el braç. A Women as a lovers el grup nord-americà experimenta amb les possibilitats romàntiques del so. Una proposta diferent si volem descobrir lletres impactants en un format pop.
Xiu Xiu
Sala Apolo
Divendres, 00.30 h.
23.05.08

2. Enmig de l’explosió de grups de pop electrònic trobem propostes tan interessants com els First Aid Kit. El grup barceloní acaba de treure al mercat el seu segon treball, Plaits. Podem escoltar la dolça veu de la seva cantant i les seves lletres intimistes a la al Fnac del Triangle de forma gratuïta.
First Aid Kit
Fnac El Triangle
Divendres, 19 h
23.05.08

3. L’any 1996 quatre músics provinents d’altres formacions s’ajunten per formar La fuga. Amb el rock com a bandera, la banda cantàbrica ha anat fent-se un lloc en la música espanyola i ja compten amb sis treballs al mercat. L’últim és Asuntos pendientes i el podem veure i escoltar al Razzmatazz.
La fuga
Razzmatazz
Divendres, 21 h.
23.05.08

4. Enjoy the ride és el primer single del nou treball de Morcheeba. La banda britànica presenta el seu sisè disc en un concert a l’Espai Movistar. Aquest treball suposa un canvi de rumb i compta amb la col·laboració de veus del rap i del folk. Una mescla de ritmes i estils musicals.
Morcheeba
Espai Movistar
Dimecres, 22 h.
23.05.08

5. La cantaora Alba Carmona s’uneix al Quartet Galiu en una actuació al centre Francesca Bonnemaison. Amb un repertori molt proper al flamenc, interpretaran peces clàssiques i contemporànies. La unió de guitarra espanyola i veu donaran pas a una música subtil i de gran qualitat.
Quartet Galiu
CC. Dones Francesca Bonnemaison
Divendres, 20 h.
23.05.08

24 de maig

1. Los Manolos (CCCB)

1. Les seves versions de l’All my loving o Amigos para siempre els van catapultar a l’èxit i encara es mantenen a la memòria de molts. Després de la fuga d’alguns dels seus components, el grup va tornar amb nou disc el 2004. La mítica banda ofereix un concert aquest dissabte amb el CCCB com a escenari.
Los Manolos
CCCB.
Dissabte, 00 h.
24.05.08

25 de maig

1. Diumenge jazz (Sala Apolo)
2. Las migas (CCCB)

1. Aquest és l’últim diumenge per gaudir de les sessions de jazz i swing a la sala Apolo. La Barcelona Jazz Orquestra interpreta clàssics com Duke Ellington o temes de Ray Charles o Steve Wonder a ritme de trompeta. Amb la direcció de Dani Alonso, la banda omple la sala de sons negres, molt ballables.
Barcelona Jazz Orquestra
Sala Apolo
Diumenge, 20.30h
25.05.08

2. Dues guitarres, un violí i un acordió són els instruments que formen Las Migas. A aquesta combinació cal afegir-hi la veu de Sílvia Pèrez i obtenim un còctel d’estils musicals. Amb una base flamenca, el quartet beu del jazz, el fado o el tango. Una base tan variada com l’origen de les seves components.
Las Migas
CCCB
25.05.08

dimarts, 13 de maig del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 12 al 17 de gener)

12 de maig

1. Pablo Milanés i Chucho Valdés (Palau de la Música)
2. LaRumbé (Sala Apolo)

1. Pablo Milanés i Chucho Valdés són dos noms clau en el món de la música cubana. Amb un gran talent com a músics i compositors, els dos compatriotes tenen una llarga trajectòria a les seves espatlles i un bon grapat de premis. Podem veure’ls actuar conjuntament al Palau de la Música Catalana.
Pablo Milanés i Chucho Valdés
Palau de la Música
Dilluns, 20:30 h.
12.05.08

2. Rumba, jazz o flamenc són alguns dels estils musicals que trobem a les cançons de LaRUMBÉ. Una banda composta per músics barcelonins que es basa en la fusió de diferents estils. El resultat són unes cançons molt ballables i optimistes. Podem assistir al seu pròxim concert a la Sala Apolo.
LaRUMBÉ
Sala Apolo
Dilluns, 21:30 h.
12.05.08

13 de maig

1. Blood red shoes (Razzmatazz)
2. Asstrio (Apolo 2)
3. Chano Domínguez (Auditori)

1. Blood Red Shoes són un duet de pop-punk provinent de Brighton. Steven Ansell i Laura Carter van començar la seva carrera en comú el 2005. Tres anys després ja s’han consolidat en el món musical. La seva passió és fer saltar, ballar i cridar al seu públic. Ho podem comprovar a Razzmatazz
Blood red shoes
Razzmatazz
Dimarts, 20,30 h
13.05.08

2. El grup Asstrio actuarà a la Sala Apolo després d’haver guanyat el premi Enderrock al millor disc de Jazz. La banda catalana versionarà les cançons que vosaltres demaneu.
Asstrio
Apolo 2
Dimarts, 22,30 h
13.05.08

3. Chano Domínguez és un dels pianistes espanyols més importants dels últims temps. Amb arrels flamenques, Domínguez ha sabut combinar la música folklòrica amb el jazz, convertint-se en un dels grans talents d’aquest estil. El pianista gadità actua aquest dimarts a l’Auditori.
Chano Domínguez
L’Auditori
Dimarts, 21 h
13.05.08

14 de maig

1. La caja de Pandora (Bikini)
2. Albert pla (Harlem jazz club)

1. Amb un estil musical propi i molta energia, La Caja de Pandora continua amb la promoció del seu últim disc. Podrem sentir els temes de ‘No perder el norte’ i els seus grans èxits a la Sala Luz de Gas. Un escenari perfecte per als fans del grup català que encara no han gaudit del seu directe.
La Caja de Pandora
Luz de Gas B
Dimecres, 22 h
14.05.08

2. És un dels artistes més excèntric i originals de la música catalana. Albert Pla ha sabut renovar-se i mantenir-se en el més alt del panorama musical sense abandonar la seva essència. Podem veure un dels seus sorprenents directes al Harlem Jazz Club. Una actuació que no ens deixarà indiferents.
Albert Pla
Harlem Jazz Club
Dimecres, 22,30h
14.05.08


15 de maig

1. Sergio Dalma (Auditori)

1. És una de les veus més fàcilment recognoscibles del nostre país i un pilar de la música melòdica. Sergio Dalma ja ha editat dotze discos. L’últim, ‘A buena hora’ compta amb la col·laboració de Carmen París i una cançó en català. El cantant actuarà a l’Auditori el pròxim dijous.
Sergio Dalma
L’Auditori
Dijous, 21 h
15.05.08

16 de maig

1. Mishima (Auditori)
2. Pedro Guerra (Palau de la Música)
3. Showcase de Falsalarma (Fnac triangle)

1. Els Mishima ja s’han convertit en un dels grups imprescindibles de l’escena musical catalana. Amb unes lletres treballades i intimistes, les seves cançons han anat guanyant adeptes des de la seva formació. Després de passar diversos escenaris, aterren aquest divendres a l’Auditori.
Mishima
L’Auditori
Divendres, 22h
16.05.08

2. Amb un extens recorregut que a les seves espatlles, Pedro Guerra visita Barcelona per oferir un concert als seus seguidors. L’escenari elegit és el Palau de la Música. Allà, el cantautor canari oferirà un recital amb els temes dels seu últim disc i els que l’han fet popular en els últims anys.
Pedro Guerra
Palau de la Música
Divendres, 21h
16.05.08

3. Els Falsalarma ja tenen un racó propi en el món del hip hop nacional. Amb el seu últim disc acabat de treure al mercat, el grup català farà un concert al Fnac del Triangle el pròxim divendres. D’aquesta manera podrem escoltar les cançons del seu viutè disc, Ley de vida, en directe.
Falsalarma
Fnac Triangle
Divendres,19h
16.05.08


17 de maig

1. Pascal Comelade (Auditori Can Roig i Torres)

1. Dins de la dinovena edició del Festival de Guitarra de Barcelona, l’Auditori Can Roig i Torres acull l’actuació de Pascal Comelade. Acompanyat dels seus instruments de joguina, el músic rossellonès interpretarà part del seu repertori de música popular inspirat en els balls de festa major i la sardana, entre d’altres.
Pascal Comelade
Auditori Can Roig i Torres, Santa Coloma de Gramanet
Dissabte, 21h17.05.08

dimecres, 7 de maig del 2008

No salirse del guión

Con motivo del premio que en el día de hoy recibirá la agencia Europa, hemos podido contar con las hermanas Gazzo, jefazas de la agencia, que han ofrecido una rueda de prensa cantando a los cuatro vientos las excelencias del trabajo que su agencia realiza en la todopoderosa Unión Europea.

La verdad es que ya no iba excesivamente predispuesto a una conferencia de la que no tenía un excesivo interés. Y, aunque a veces, el tener pocas expectativas acaba suponiendo que las cosas salgan mejor de lo que pensaba, en este caso han cubierto la realidad.

Siempre que una conferencia la ofrece alguien de fuera, o mejor dicho que hable en otro idioma, se acaba perdiendo mucho dinamismo con la traducción de las explicaciones. Si a eso le adobamos que era una hora intempestiva y que el tema era de un excesivo interés, todo lleva a que me ha resultado una conferencia, en líneas generales, soporífera. Dicho esto, me retracto de lo comentado anteriormente sobre las conferencias en un idioma ajeno, ya que lo mejor del acto ha sido, sin duda, la traductora.

Después de ofrecer mi opinión genérica sobre la conferencia, pasaré a puntualizar algunos de los puntos que, considero, han resultado de cierto interés.
Para empezar, debo resaltar que resulta difícil imaginar que algo de lo que se haya dicho durante la conferencia no se salga de los parámetros que ya podrían conocerse a través de la página web de la agencia. Tal vez si hubieran ofrecido un cierto contexto para posteriormente ofrecer una visión más distendida de lo que supone el trabajo en la U.E. la cosa hubiera resultado más productiva. Si, han contado apasionantes anécdotas como la del hombre que en realidad era una mujer, algo que ha provocado sonoras carcajadas, pero en general, los comentarios distendidos han brillado por su ausencia.

Por todo esto, no resaltaré demasiados aspectos de la conferencia, ya que en un guión tan encorsetado, no pienso hacer un panfleto oficialista como han hecho ellas.

Podría hablar de esa idea utópica de la agencia como forma de unir a los diferentes pueblos europeos como forma de establecer una comunicación pública europea.
Podría hablar de como se consideran unos pioneros dentro de este campo, de como con lucha y sacrificio pasaron de un pequeño despacho en Luxemburgo a tener toda una red afianzada en Bruselas. Lo cierto es que esto, lejos de resultar positivo, considero que es uno de los puntos negros de la agencia. El haber crecido al amparo del organismo creo que hace que alberguen un cierto sentimentalismo ante la U.E. que puede resultar contraproducente. Ese oficialismo del que parecen dotarse, más bien creo que esconde un cierto papel de perro faldero o, por no ser tan duro, de portavoz de la U.E. para el resto de medios.
Sí, ya sé que también se han vanagloriado de su independencia, de trabajar a partir de lo que consiguen de los abonos, pero si algo me ha enseñado esta carrera es que, de la misma forma que la objetividad no existe, la independencia de los medios tampoco. Si de verdad tienen una red tan extendida, si de verdad pueden atender a todas las reuniones y dar cabida a todas las voces, eso cuesta dinero, mucho dinero, y un puñado de abonos dudo mucho que lo cubran.
Podría hablar de ese periodismo de investigación que supuestamente realizan y que, por el hecho de resultar un medio tan oficialista, dudo mucho que realmente pongan en práctica.

Podría hablar de tantas cosas... pero si algo me ha enseñado esta conferencia es que, a veces, es mejor callar.

Eso sí, la conferencia ha terminado llamándome la atención. Al final, enfocándolo un poco más a temas prácticos, las divertidas italianas han ofrecido su punto de vista sobre el perfil necesario para trabajar en la agencia. Es obvio que se necesitarán idiomas y un cierto conocimiento de temas financieros, pero lo más curioso es que no sea necesario ser periodista.
La verdad es que está muy bien comerse cuatro años de carrera para que al tercero te digan abiertamente que en algo del calado de la Unión Europea, no se requiera tener la carrera necesaria para trabajar en ello. Así me gusta, que ya desde la U.E. se fomente el intrusismo laboral.

dilluns, 5 de maig del 2008

Agenda Musical de Barcelona (del 6 al 10 de maig)

6 de maig

1. James (Razzmatazz)
2. Festival Internacional de Piano (Auditori)
3. Joe Satriani (Palau de la Música)

1. Amb una gran voluntat de despuntar i experimentar, James ha sobreviscut a les modes i al pas del temps. Després de 5 anys d’inactivitat, els de Manchester van tornar al món de la música amb un recopilatori sota el braç. Podem veure la serva resurrecció a la sala Razzmatazz
James
Razzmatazz
Dimarts, 20:00 h.
06.05.08

2. Les peces de piano dels grans compositors són potser les més populars del món de la música. Per això, l’Auditori celebra enguany la segona edició del Festival Internacional de Piano. Un esdeveniment on la música clàssica i el jazz prenen gran protagonisme i una oportunitat de veure els grans talents del piano.
Festival Internacional de Piano
L’Auditori
Fins al 15.07.08

3. El legendari guitarrista Joe Satriani inicia una sèrie de concerts que no et pots perdre. Al seu talent a les sis cordes es abrumador. El seu álbum debut publicat l’any 1986 Not of this Earth és considerat pels entesos un referent dins el rock instrumental.
Joe Satriani
Palau de la Música
Dimarts, 21:00 h.
06.05.08




7 de maig

1. Fidel Nadal -Festín Caníbal- (Sala Apolo)

1. Fidel Nadal torna a l’escena musical amb ‘Emocionado’. Una proposta on l’ex líder de ‘Todos tus muertos’ aposta per un so purament reggae i una alta qualitat d’àudio. Después de la seva etapa de productor per tot el món el podem veure als escenaris. Serà a la Sala Apolo el pròxim dimecres.
Fidel Nadal
Apolo
07.05.08

8 de maig

1. La casa azul i Miqui Puig (Sala Apolo)
2. It dansa (Mercat de les flors)

1. El creador de la banda La Casa Azul, Guille Milkiway, i el polifacètic Miqui Puig es donen cita aquest dijous a la sala Apolo. La revista cultural Butxaca compleix 100 números i ho celebra amb aquest concert doble. Una oportunitat de veure dos noms del panorama pop rock espanyol.
Apolo
Dijous, 21:00 h
08.05.08

2. Catherine Allard dirigeix ‘IT Dansa’. Un projecte de l’Institut del Teatre que porta diferents coreografies al Mercat de les Flors. Entre elles, podrem veure ‘Jardí Tancat’. Una peça que compta amb la veu en directe de Maria del Mar Bonet. Un repertori que es completa amb ‘Naked Thoughts’.
‘It’
Mercat de les Flors
Del 8 al 18.05.08

9 de maig

1. Raimundo Amador (Sala Apolo)
2. Bobby Mcferrin (Palau de la Música)
3. First Aid Kit (Sala Apolo)

1. Raimundo Amador és una de les cares més visibles del mestissatge. Des que va formar part de Kiko Veneno o Pata Negra, aquest sevillà sempre ha apostat per la fusió d’estils amb el flamenc com a base. El podem veure a la Sala Apolo acompanyat de la seva inseparable guitarra.
Raimundo Amador
Apolo
Divendres, 21.30 h
09.05.08

2. La cançó Don’t worry, be happy és la més coneguda de la seva carrera. Però Bobby McFerrin té una llarga trajectòria com a intèrpret de jazz i director d’orquestra. McFerrin, a més, té una gran col·leció de Grammis a les seves prestatgeries. Podem veure aquest artista al Palau de la Música.
Bobby McFerrin
Palau de la Música
Divendres, 21:00 h.
09.05.08

3. Enmig d’aquesta explosió de grups de pop electrònic trobem propostes tan interessants com els First Aid Kit. El grup barceloní acaba de treure al mercat el seu segon treball, ‘Plaits’. Podem escoltar la dolça veu de la seva cantant i les seves lletres intimistes a la sala Apolo.
First Aid Kit
Sala Apolo
Divendres, 21:30 h.
09.05.08



10 de maig

1. House of Lords (Sala Mephisto)

1. A finals de la dècada dels 80 a House of Lords se’ls va etquietar com a rock per adults.. Els dos primers cd’s de la banda, publicats els anys 1988 i 1990, eren dues poderoses proves de rock monumental plagades de grans teclats i guitarres potents. En aquells anys House of Lords van causar un gran ressó al seu país d’origen, el Estats Units.
El 14 de març van publicar nou treball, Come to my Kingdom, amb el que esperen tornar als sons dels seus orígens.
House of Lords
Sala Mephisto
Dissabte, 21:00

10.05.08

dilluns, 28 d’abril del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 28 d'abril al 4 de maig)

29 d’abril

1. Sanjosex (Sala Apolo)
2. Milton Nascimento and Jobim trio (Palau de la Música)

1. Música folk-rock experimental en llengua catalana. Aquesta curiosa combinació és la definició de les cançons que fan els Sanjosex. La banda empordanesa s’està fent un lloc en el món de la música gràcies a les seves cançons intimistes, senzilles i fresques. Els podem veure dimarts a la sala Apolo.
Sanjosex
Apolo
Dimarts, 21:00 h.
29.04.08

2. Milton Nascimiento és un dels noms més representatius de la música popular brasilera. El cantant de bossa nova va assolir l’èxit als anys 60 i ja no ha deixat d’evolucionar. Ara passa pel nostre país acompanyat del Jobim Trio. L’escenari per aquesta banda de luxe és el Palau de la Música.
Milton nascimento and Jobim Trio
Palau de la Música
Dimarts, 21:00 h.
29.04.08

30 d’abril

1. Travolta (Razzmatazz)
2. Krakovia (Razzmatazz 2)

1. Ocupen un paper destacat a l’escena indi del nostre país. Els Travolta arriben a Barcelona per oferir un concert a la sala Razzmatazz. Els d’Albacete s’estan guanyant un lloc a l’escena musical espanyola amb unes lletres empegaloses i optimistes, i un so purament pop.
Travolta
Razzmatazz
Dimecres, 20:.30 h.
30.04.08

2. Una mescla de punk i rock combinat amb una curiosa posada en escena. Krakovia és el grup format per la ballarina Vinila Von Bismark i el cantant i compositor Petra Flurr. La banda es caracteritza per les seves elegants lletres i les seves contagioses tornades. Els podem veure a la Razzmatazz.
Krakovia
Razzmatazz
Dimecres, 20:30 h.
30.04.08

1 de maig

1. Tradicionàrius (Centre Artesà Tradicionàrius)

1. Ja està en marxa la vint-i-unena edició del Tradicionàrius. El festival de música folk organitza activitats durant dos mesos al voltant d’aquest estil musical . Durant aquests dies podem gaudir sobretot de molts concerts i de les bandes més influents en llengua catalana a Gràcia.
Tradicionàrius
Centre Artesà Tradicionàrius
Fins al 13.06.08

3 de maig

1. Hedtrip (Razzmatazz)
2. imma serrano (Luz de gas)

1. Fugen de les etiquetes que els volen atribuir un estil musical. Els Hedtrip no han parat d’evolucionar des de la seva formació l’any 2002. Ara, amb el seu disc ‘Roma’ sota el braç, han aconseguit unir públic i crítica. Els podem veure aquest dissabte a la Razzmatazz dins la sessió de clubs.
Hedtrip
Razzmatazz
Dissabte, 21:00 h.
03.05.08

2. L’Inma Serrano és una de les veus més carismàtiques de l’Estat. Amb una gran experiència en el món de la música, aquesta cantautora ha col·laborat amb grans artistes i s’ha llaurat una carrera en solitari. Podem escoltar-la cantant les melodies del seu nou disc a la Sala Luz de Gas.
Inma Serrano
Luz de Gas
Dissabte, 21:00 h.
03.05.08

4 de maig

1. Adam Green i Laura marling (Razzmatazz)

1. Adam Green segueix el seu camí cap a la música alternativa. Amb només 27 anys, aquest cantant indescriptible publica el seu cinquè dics. A ‘Sixes and sevens’, Green mostra el seu costat més soul i ha incorporat gospel i instruments de corda. Visita la sala Razzmatazz amb una banda excel·lents.
Adam Green Plus Band
Diumenge, 20:00 h
Razzmatazz04.05.08

dimecres, 23 d’abril del 2008

Las cinco recomendaciones más recomendables (o no)

Bueno, pues empezaremos este repaso a los blogs agraciados con mi beneplácito, con mi esnob favorito. Evidentemente, el isigne Ramón Tomás, Tomás Ramón para los amigos, no podía faltar en esta lista. Por descubrirnos un mundo nuevos, un mundo donde los sentidos son transportados hacia entidades incorpóreas, etereas... vamos hacia unas siestas muy placenteras. Porque Ramón nos enseña el placer de darnos a conocer obras que no conoce ni el Cristo de los Trovadores.
Además, de por sus contenidos, su blog también resulta curioso por esa capacidad que tiene de escribir sin mostrar, de recubrirlo todo con una capa de belleza superficial con tal de no mojarse sobre lo que escribe. Eso es un arte.

Finalmente, todos muy atentos a cuando veáis en su blog algo relacionado con Truman Capote. Cuando ese día llegué, Ramón se quitará la máscara y descubriremos que no es humano. Será un extraterrestre, gabacho, pero al fin de al cabo extraterrestre.
Por todo ello, Le feu follet.

Cuando entras en un blog normalmente lo que se busca es algo de información adobada con ese halo de opinión que le imprime el firmante. El blog del señor fungueiro nos enseña que a veces los contenidos son lo de menos, lo que más importa es la manera de presentarlo, la manera de decir de todo sin decir nada o incluso de decir nada diciéndolo todo. Posiblemente nada de esto se entienda, pero el contenido es lo de menos. El blog de Fungueiro, Un triste Lupanar, tiene esa capacidad para abstraerte de lo que se dice y quedarte con el como se dice, porque el señor Fungueiro tiene una pluma (ejem) muy peculiar que lo hace distinto y sólo por eso, ya merece ser tenido en cuenta. Además de obviamente por su forma de vestir. Fungueiro presidente del partido de los bambas verdes.


Cuando entras en Flores de Fuego, sabes que algo interesante encontrarás. El señor que pasa más tiempo en Ponferrada que en Barcelona, Adrià Pagès utiliza su sapiencia para transportarnos hacia épocas pasadas, épocas doradas que ya no volverán pero que merecen ser recordadas. Un repaso a las películas que han marcado a las generaciones actuales, así como algunos de los grupos míticos que siempre perduraran son encontrados con facilidad en este interesante blog en el que nada es lo que parece. Una lástima que reparta su tiempo entre el sueño y no dejar mujer con cabeza en patata brava, ya que me gustaría que siguiera orientándonos por los caminos insondables del amor por las épocas pasadas. Sigue siendo el Mesías de las épocas de antaño.

Ahora es cuando podría variar y buscar otros blogs por ahí para no incluir el de aquellos con los que tengo una relación más afín. Podría cambiar para que no se me tildará de basarme en el amiguismo y en favorecer a aquellos que más me conviene, pero lo cierto es que es justo lo que voy a hacer. Nadie me podrá negar que la sociedad funciona de esta manera y las oportunidades, en especial las primeras, están sujetas a esas relaciones personales que pasan por encima de los méritos. Es injusto, pues sí, una pena, pero es lo que hay. Por todo ello, la cuarta recomendación irá referida al blog de esa persona con la que comparto habitualmente tertulia futbolística. Sí, me estoy refiriendo a Carlos Martín, el más conocido de Girona después de Delfí Geli, y su blog My back pages. Supongo que cuando entras en este blog lo primero que te viene a la cabeza es una palabra: Música. Quitando todos aquellos comentarios que hay que realizar de forma obligatoria, este blog demuestra que es mejor ceñirte a aquello que dominas que soltar cuatro tonterías sobre cosas de las que no tienes ni idea. Por ello, aunque algunos puedan tildar el blog de monográfico, no creo que eso deba resultar un defecto, sino una virtud en la idea de hablar sobre aquello que te apasiona, para transmitir esas sensaciones a todo aquel que quiera leerte y compartirlas contigo.
Además de por esto, este blog es altamente recomendable por ser el único que consigue sacar de sus casillas al insigne Ramón.

Por último, destacaré el blog de Benja, L’Ovella negra, por ser coherente y seguir la línea marcada en el comentarios anterior. Como antes decía, Benja también hace de su blog un monográfico sobre la música y como yo también soy un apasionado del tema, pues que mejor que premiar a aquellos que ofrecen su visión sobre el tema. Además, lo hace de forma extensa, mostrando un gran conocimiento sobre lo que dice y transmitiendo esas sensaciones que todo comentario debería ofrecer. Por todo ello, una página altamente recomendable y completa para estar al día de lo que el mercado música, nacional e internacional, ofrece.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 21 al 27 d'abril)


21 d’abril

1. Micah P.Hinson (Bikini)

1. Fa quatre anys que Mica P.Hinson va deixar el monopatí per dedicar-se al món de la música. La seva acollida al circuit va ser molt ràpida i ara acaba de publicar el seu tercer disc. La particular veu de Hinson arriba a Barcelona enmig d’una gira espanyola que promet grans èxits.
Micah P.Hinston
Bikini
Dilluns, 21h
21.04.08

22 d’abril

1. Maria Teresa Noguera (Luz de gas)

1. Maria Teresa Noguera presenta el seu segon treball, ‘Viatja amb mi’, aquesta nit a la sala Luz de Gas. L’ empordanesa mescla jazz, blues i bossa nova per aconseguir una fusió d’estils. Amb una formació clàssica, la cantant aprofundeix en la música brasilera en aquest nou disc.
M. Teresa Noguera
Luz de Gas
Dimarts, 21 h
22.04.08

23 d’abril

1. Fito Páez (Palau de la Música)
2. Enderrock (Razzmatazz)

1. El polifacètic Fito Páez oferirà un concert al Palau de la Música aquest Sant Jordi. L’argentí, que ha venut més de 3 milions de discs en la seva carrera, es troba immers en una gira per tot l’Estat. Els seus concerts es caracteritzen per ser sempre diferents i per deixar un record inesborrable.
Fito Páez
El Palau de la Música
Dimecres, 21h
23.04.2008



2. Albert Pla, Mazoni o Refree són només alguns dels quinze noms que podem veure en concert el 23 d’abril. La revista ‘Enderrock’ celebra quinze anys amb una gran festa de la música catalana. Les actuacions duraran entre 30 i 45 minuts i estaran repartides entre les tres sales de la Razzmatazz
Enderrock
Razzmatazz
Dimecres, 21 h
23.04.08

25 d’abril

1. Lori Meyers (Sala Apolo)
2. Nick Cave & The Bad Seeds (Pavelló Olímpic)
3. 2on aniversari TresC. (Espacio Movistar)

1. La seva música beu d’influències pop dels anys seixanta i setanta. Els Lori Meyers ja són un nom indispensable dins el circuit indi del nostre país. El seu últim disc, ‘Cronolánea’, ha estat un èxit que ha unit públic i crítica. El grup granadí actuarà aquest divendres a la Sala Apolo.
Lori Meyers
Divendres, 20.45 h
25.04.08

2. Amb les entrades esgotades des de fa dies, Nick Cave arriba a Barcelona després d’anys d’espera. En directe l’acompanyen The Bad Seeds. Una banda històrica composada per diferents músics de tot el món. Una de les actuacions més esperades de l’any al Pavelló Olímpic de Badalona.
Nick Cave and The Bad Seeds
Pavelló Olímpic de Badalona
Divendres, 21.30 h
25.04.08



3. L’espai Movistar acull la celebració del segon aniversari del Tres C. Es tracta d’un gran concert que acull tres de les bandes amb més èxit del nostre país. Els mallorquins Antònia Font, els Mishima, que acaben de treure nou disc, i Els Facto Delafé y las Flores Azules.
2n Aniversari del TresC
Espai Movistar
Divendres, 19 h
25.04.08

26 d’abril

1. José Mercé (Palau de la Música)
2. Encuentro flamenco (Auditori Caja Madrid)
3. Wendell Brunious (Institut d’estudios Nord-americans)
4. Agudelico (Espai Miscelánea)

1. José Mercé és un dels principals artistes que visiten el festival de guitarra de la ciutat. El ‘cantaor’ flamenc pot presumir d’haver contribuït a fer arribar el flamenc al gran públic. Mercé, que durant la seva carrera ha venut més d’un milió de discos, actuarà al Palau de la Música Catalana.
José Mercé
Palau de la Música Catalana
Dissabte, 21 h
26.04.08

2. L’auditori de Caja Madrid és un dels escenaris per l’edició d’enguany d’’Encuentro flamenco’. El guitarrista Paco Cortés actuarà acompanyat del cantaor Yeyé de Cádiz aquest divendres. Dissabte serà Luis el Polaco qui li faci companyia a l’escenari. Dos duets molt folklòrics.
‘Encuentro flamenco’
Auditori Caja Madrid
Divendres i dissabte, 19.30 h
25.04.08 i 26.04.08

3. El trompetista nord-americà Wendell Brunious visita Barcelona amb la seva inseparable trompeta. A l’escenari l’acompanyaran la banda catalana “The New Orleans Blues Stompers”. Brunious, un dels referents actuals del jazz, posarà punt i final a una gira espanyola amb aquest concert.
Wendell Brunious
Institut d’Estudis Nord-Americans
Dissabte, 20.00h
26.04.08

4. Els Agudelico fan molt més que música en els seus concerts. La banda catalana portarà el seu show electro-acústic aquest dissabte a l’espai Miscelanea. Una oportunitat de veure aquesta banda emergent i el seu estil més personal. Es nota que els Agudelico gaudeixen en els seus directes.
Agudelico.
Espai Miscelanea
Dissabte, 22h
26.04.08

27 d’abril

1. Backstreetboys (Palau Sant Jordi)

1. Van ser un èxit d’adolescents als anys noranta. Després d’una separació temporal, els Backstreet boys han tornat amb un component menys i nou disc. Amb motiu de la seva gira mundial, aterren al Palau Sant Jordi, on els seus fans podran tornar a veure els ídols que utilitzaven per folrar les carpetes.
Backstreet Boys
Palau Sant Jordi
27.04.08

dimarts, 15 d’abril del 2008

Risto Mejide: un fenómeno, un animal, un producto televisivo

Risto Mejide, como tantos otros antes y muchos otros que vendrán detrás, no deja de ser un hombre que ha sabido aprovechar una carencia detectada en televisión para ocupar ese espacio y hacerse de oro con ello.

Es evidente que en la televisión actual se está en una tendencia hacia un espectáculo cada vez mayor, donde el morbo o la violencia están en su punto álgida en la feroz lucha por la audiencia. En esta tesitura aparece el señor Mejide. Cabe recordar que este tipo tiene una sobrada experiencia como creativo publicitario, con lo cual, sabe perfectamente como estudiar al público, detectar que es lo que necesita y a partir de ello, ofrecerle aquel producto que requiera. Y en esta ocasión, no ha hecho más que eso. Detectar que es lo que la audiencia requiere y actuar en consecuencia ofreciendo su producto, él mismo.

El público busca cosas diferentes, cosas que le sorprendan, cosas que se salgan de lo preestablecido. Y ahí intervino Risto. Cuando Operación Triunfo, después de tropecientas ediciones del concurso, ya parecía que languidecía hacia un cierto olvido, se vió que el filón ya no estaba en los concursantes, sino en los que estaban al otro lado, los que juzgaban a esos pseudoartistas. Y ahí apareció Risto. Con una pose estudiada, una actitud acorde a ese rollo desenfadado y pasota, con un tono distante y unos argumentos punzantes, hirientes, duros, agresivos... con los que no dejaba títere con cabeza. Todos los que veían el concurso por lo de siempre ahí seguirían mientras que muchos de los que lo odiaban, se aficionaron nuevamente aunque sólo fuera durante esos minutos en los que este personaje rajaba de todo y de todos. Aunque pudiese parecer lo contrario, un golpe maestro por parte de Gestmusic y Telecinco, revitalizando el formato y llevándolo a nuevas cotas de audiencia que no podían esperarse.

Risto, como no, se convirtió en un fenómeno televisivo, en un animal de televisión que se encontraba en su habitat ideal, deseando descuartizar todo lo que pasara ante su persona. A partir de aquí, todos intentaron beneficiarse de su éxito, cabalgar la ola ganadora. Programas de televisión, de radio, colaboraciones en prensa, páginas web... estaba en todas partes porque todo el mundo lo seguía, porque su presencia en cualquier medio significaba aumentar exponencialmente el número de espectadores, lectores o lo que fuese.

Pasa el tiempo y con ello todo vuelve a su cauce. Ahora, con una nueva edición de OT, se ha vuelto a apostar por Risto, esta vez ya desde los castings. Queda por ver la audiencia que esta vez conseguirá en comparación con el año pasado, pero lo que es seguro es que Risto seguirá jugando su estudiado papel. Queda por ver por cuanto tiempo. Como en todo, el público nunca es fiel eternamente, y se acaba cansando de lo que antes resultaba lo más in. Renovar o morir, eso es lo que Risto debería empezar a replantearse. Sea como sea, su ola ganadora ya pasó.

Ahora, falta por ver quien tomará el relevo. Quien estudiará detenidamente el mercado para saber que es lo que el público desea, explotarlo y beneficiarse a través de ello. El capitalismo hecho televisión, hecho cultura.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 14 al 19 d'abril)

14 d’abril

1. Nightwish (Razzmatazz)

1. Són coneguts pels seus “riffs” de guitarra i els sons potents de bateria i baix. Els ‘Nightwish’ poden presumir d’haver fet conegut el “power metal simfònic”. Un subgènere del qual els finlandesos són considerats els pioners. Aquesta banda, plena de contrastos, farà parada obligada a la sala Razzmatazz.
‘Nightwish’
Razzmatazz
Dilluns, 21:00 h.
14.04.08

16 d’abril

1. Pastora (Palau de la Música)

1. Un estil més pop-rock i un so de banda en directe és la base del nou treball dels Pastora. El trio català presenta el seu nou treball, ‘Circuitos de lujo’, al Palau de la Música. Un espai on desenvolupar la fusió de música i llums que caracteritza els Pastora.
‘Pastora’
El Palau de la Música
Dimecres, 21.30 h.
16.04.08

17 d’abril

1. Vetusta Morla (Sidecar)
2. Hedtrip (sala Apolo)

1. Els madrilenys Vetusta Morla actuen avui al Sidecar. La banda acaba de treure al mercat el seu àlbum debut després d’anys recorrent les sales de concerts. A les seves espatlles tenen una col·lecció de premis que avalen el seu personal estil de fer rock. Una oportunitat de veure el seu directe.
Vetusta Morla
Sidecar
Dijous, 22.30 h
17.04.08

2. Els Hedtrip actúen aquest dijous a la sala Apolo. El quintet barceloní s’ha acostat una mica més al gran públic amb la publicació del seu últim disc, Roma. Diuen que tenen un dels directes més contundents del panorama nacional. Ho demostraran amb les seves cançons de rock alternatiu.
Hedtrip
Dijous, 20:30 h.
17.04.08

18 d’abril

1. Black lips (sala Apolo)
2. Estopa (Espai Movistar)
3. Danko Jones (sala Apolo)
4. Pereza + Sidonie (La Farga)
5. Naraina (La farinera del clot)

1. Salvatges, viciosos i excessius. Així és com s’acostuma a definir els Black lips. La banda nord-americana arriba a Barcelona amb el seu darrer àlbum, ‘Good bad not evil’, sota el braç. La seva música, definida com a garage punk, ha anat guanyant adeptes des del seu naixement, l’any 2000.
Black lips
Apolo
Divendres, 24:00 h
18.04.08

2. Els Estopa respondran a les preguntes del públic en una masterclass a l’Espai Movistar aquest divendres. Aquesta és l’original manera de presentar el seu últim disc dels germans Muñoz. ‘Allenrock’ és el seu últim treball, produït per ells mateixos i gravat a l’estudi dels seus pares.
Estopa
Espai Movistar
Divendres, 21.00 h


3. El trio Danko Jones tenen fama de donar-ho tot en el seu directe. Els canadencs pugen a l’escenari fora de control i donen al públic allò que esperen. Els seguidors d’aquesta banda punk i hard-rock en podran ser testimonis de primera mà a la Sala Apolo. Un directe que rarament decep.
Danko Jones
Apolo
Divendres, 21 h
18.04.08




4. La Farga de l’Hospitalet de Llobregat reuneix enguany a dos grans del panorama musical espanyol. Els Pereza, que acaben de treure nou disc, i els Sidonie, que ho faran aquest estiu. Els dos grups de pop-rock oferiran un concert aquest divendres dins el programa de les festes de primavera.
Pereza i Sidonie.
Divendres, 21 h
18.04.08

5. La formació Naraina actuen aquest divendres a la Farinera del Clot. Els de Tàrrega portaran a la sala els sons rock i drum’n’bus del que és el seu primer disc, ‘Naraina nano’. Qui encara no se sàpiga les seves cançons, aquestes es poden descarregar gratuïtament de la seva web.
Naraina
La Farinera del Clot
Divendres, 21 h
18.04.08

19 d’abril

1. Rosendo + Barricada (La Farga)
2. Flavio Rodríguez (Salamandra)

1. L’Hospitalet de Llobregat celebra les festes de Primavera amb una bona llista de concerts. Rosendo i Barricada són dos mítics de la música espanyola que en formen part. Les dues bandes han començat una gira conjunta sota el nom d’ ‘Otra noche sin dormir’, amb la qual recorren el territori.
Rosendo+Barricada
La Farga de l’Hospitalet
Dissabte 21 h.



2. Flavio Rodríguez és una de les veus amb més expectatives dins el panorama del soul espanyol. El barceloní acaba d’editar el seu primer disc amb contínues referències a la música negra. A més a més, a ‘Flaviolous’ barreja diferents estils com el rap o el reggae. 20 cançons que sonaran amb força a la Salamandra.
Flavio Rodríguez
Salamandra
Dissabte, 21 h





dimecres, 9 d’abril del 2008

Los petrodólares que compran almas

Vivimos en un mundo en el que es obvio que el dinero lo mueve todo. Esto es el capitalismo, quien más tiene ejerce su poder para seguir manteniendo o incrementando su hegemonía. Cuando se habla de dinero, siempre acaban surgiendo algunas preguntas ¿Todo tiene precio? ¿Qué precio tenemos? ¿Por cuanto nos venderíamos?...

La cultura no está exenta de estas disyuntivas y llega un momento en el que los templos culturales también tienen que concienciarse y reflexionar sobre si el arte en su globalidad venderá su alma al diablo en forma de dinero.

Por lo visto, la reflexión ya se ha hecho y la respuesta ganadora, como supongo ya habrán adivinado es que sí, que los templos culturales también están en venta, o al menos así lo creen en Francia. Dicho esto, que lo hagan ellos tampoco es sinónimo de nada a tener en cuenta.

El Gobierno francés está negociando con las autoridades de Abu Dhabi (el emirato más grande que integra los Emiratos Árabes Unidos) la construcción de un Museo del Louvre en este enclave de Asia. El intercambio de visitas ha sido constante en las últimas semanas con el fin de culminar un acuerdo por el que el famoso museo de París cederá su marca a un centro cultural en el país del Golfo. Si el proyecto acaba llevándose adelante, este neolouvre podría abrir sus puertas en el 2012.


Es evidente que esta negociación está suscitando una gran controversia en nuestro pais fronterizo, teniendo como telón de fondo la idea de hasta qué punto un referente cultural de primer orden puede ser objeto de tratos mercantiles.

Parece que para el Gobierno galo, estos acuerdos se pueden llevar a cabo cuando la cifra está por encima de los 500 millones, que es justo el dinero que, según fuentes informadas, recibiría a cambio de ceder su marca. Al mismo tiempo, el acuerdo no sólo contempla esto, sino también el asesoramiento de sus técnicos a los del emirato durante varios años para la constitución de colecciones artísticas, la conservación y gestión de museos.

En Francia, desde que apareció la noticia han surgido actos de protesta desde los principales nucleos artísticos y culturales del país. En los principales medios del país, como Le Figaró o Le Monde, son constantes los artículos de opinión criticando el hecho. Además, conservadores de museos e historiadores del arte han secundado ese movimiento de rechazo con su firma en manifiestos y no ocultan su preocupación porque el acuerdo sea con un país sin tradición desde el punto de vista artístico.

Y dentro de todo esto, además de esos quinientos milloncejos que bien van para las arcas del país, subyace otro elemento que no por obvio deja de horrorizar. En los últimos años, Abu Dhabi se ha convertido en un importante socio comercial de Francia, la cual en los primeros meses del año pasado exportó por valor de 2.757 millones de euros, con especial incidencia en el sector aeroespacial. Así que lejos de un hecho puntual, este acuerdo no es más que uno más dentro de los diferentes ententes entre los dos países. Lo que lleva a pensar que para los gobiernos, la cultura se ha convertido en un elemento más con el que poder enriquecerse, que lejos de los sentimentalismos, de la historia, de las sensaciones, la cultura también cae a manos del capitalismo, del dinero, de la falta de escrúpulos.

Pero como en todo hay dos visiones de los hechos, también han surgido partidarios de la transacción. Entre otros el ex ministro de Cultura socialista Jack Lang sale en defensa del proyecto cirticando a “una minoría de personas que practica la apropiación cultural y moral y que quiere reservar las obras de arte para una población restringida”. Es la visión de que el arte tiene una vocación global, siendo patrimonio de la Humanidad y por lo tanto, tiene que darse la oportunidad a cualquier que lo desee de disfrutarlo.

Tal vez sea así, pero algo no va bien si la cultura puede ser utilizada por los gobiernos con total impunidad para activar acuerdos económicos, para convertirse en una parte más del paquete mercantil con el que los que toman las decisiones lo hagan sin pensar en el componente sentimental que ofrece el arte.

El arte no debería venderse, pero, en el caso de hacerlo, debería evitarse que fuera al diablo.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 7 al 13 d'abril)

7 d’abril

1. El canto del loco (Sala Bikini)

1. ‘Eres tonto’ és el títol del single presentació del nou disc d’El canto del Loco. El seu líder, Dani Martín, ha escrit la lletra d’aquesta cançó i us convida a què l’escolteu i tracteu de no complicar-vos la vida. Al directe de la sala Bikini presentaran ‘Persona’ amb la intenció de contagiar-vos aquest optimisme vital
El Canto del Loco
Sala Bikini
Dilluns, 21 h
07.04.08

9 d’abril

1. Simple Plan (Razzmatazz)
2. Terrakota (Sala Apolo 2)

1. Tercer àlbum d’estudi d’aquesta banda canadenca de punk pop que ha batut records de vendes a tot el món. Simple Plan visiten la nostra ciutat per presentar el seu disc homònim amb què volen consolidar el seu èxit. Noves cançons però també grans hits com ‘Perfect, Shut Up’ o ‘Welcome to my life’ sonaran amb força a Razzmatazz.
Simple Plan + No Way Out + Falling Kids
Sala Razzmatazz
Dimecres,
09.04.08



2. Una identitat i unes arrels fortes es poden compaginar amb un viatge sense fronteres de sons, ritmes i veus; o el menys això és el que proposa Terrakota. Aquest grup de fusió farà saltar espurnes a la sala Apolo i és que el seu directe és una bomba d’energia que pujarà l’adrenalina de tots els assistents.
Terrakota
Sala Apolo
Dimecres, 22.30 h
09.04.08


10 d’abril

1. The Kills (Sala Apolo)
2. Sex museum Sala Apolo 2)

1. Després d’un any d’inactivitat, el duet angloamericà The Kills porten el seu so electrònic punk a la ciutat. El seu primer single, URA Fever, ja està al carrer. Forma part del seu tercer àlbum, ‘Midnight boom’. Podem veure el seu sempre sorprenent directe a la Sala Apolo.
The Kills
Sala Apolo
Dijous, a les 21.45 h
10.04.08
2. Rock primitiu i sofisticat. amb molta força i honestedat. Així es com els Sex museum defineixen el seu propi estil, que avui podrem veure a la Sala Apolo. Després de la publicació del seu últim treball recopilatori la banda madrilenya porta el seu so electrificant a Barcelona.
Sex museum
Sala Apolo
Dijous, 22 h

12 d’abril

1. Gilberto Gil (Espai Movistar)
2. Noa (Palau Música)
3. Antonio Vega (Bikini)
4. Ian Brown (Razzmatazz)

1. Una mescla de tropicàlia, pop i música popular del Brasil. Gilberto Gil aterra a l’espai Movistar de la mà del seu últim disc, ‘Duetos’. Ritmes brasilers i una mostra de la seva llarga trajectòria, que va començar als anys 60 quan va assolir l’èxit després de dedicar-se a composar música per anuncis.
Gilberto Gil
Espai Movistar
Dissabte, 22 h
12.04.08

2. Sempre compromesa amb els seus orígens, la cantant Noa arriba a Barcelona amb un nou disc sota el braç. ‘Genes and jeans’ és una mescla de les seves arrels iemenites, la seva infància als Estats Units i el seu país natal, Israel. Un espectacle que ens farà viatjar a través del temps i l’espai.
Noa
Palau de la Música
Dissabte, 21 h
12.04.08

3. Després de triomfar amb Nacha Pop als 80 i d’una intensa carrera en solitari, Antonio Vega arriba als escenaris catalans. ‘3.000 noches con Marga’ és el seu últim treball dedicat a la seva desapareguda companya. Podrem gaudir-ne a la Sala Bikini. Un bon antídot pels nostàlgics d’èpoques passades.
Antonio Vega
Sala Bikini
Dissabte, 21 h
12.04.2008

4. Ian Brown ha aconseguit construir una sòlida carrera en solitari després d’haver encapçalat els The Stone Roses durant 12 anys. La figura del pop anglès visita la sala Razzmatazz amb el seu últim disc, ‘The World is yours’. Una mostra més de la capacitat de concentració de Brown.
Ian Brown
Razzmatazz
12.04.08

13 d’abril

1. Festival Odisea: La casa azul, Nacho Vegas (Maremagnum)

1. El grup creat per Guille Milkyway, La Casa Azul, és l’encarregat d’encetar l’edició d’enguany de ‘La plaça Odissea’. El festival, totalment gratuït i a l’aire lliure, comptarà també amb Nacho Vegas i Christina Rosenvinge o Standard. Podreu gaudir-ne durant tres dies seguits.
Festival La Plaça Odisea
Fins al 13.04.08

dimecres, 2 d’abril del 2008

Sobre los premios de la Unión de Actores y enjabonadas varias

Ayer se celebró en Madrid la gala de Premios de la Unión de Actores. Sorprendentemente, fue la primera vez en mucho tiempo que los actores de esta España (mia, esta España nuestra) no reivindicaron nada, ni se pusieron al lado de ningún político -socialista- para demostrar lo progres que son. Será que ya no tienen motivos para luchar, será que se están anquilosando o será el café.
Realmente podría hablar de la gala, de los premiados, de los discursos... podría hablar de tantas cosas relacionadas con el tema, pero lo cierto es que me da mucho palo. Si ya la gala de los Goya suele ser soporífera, ésta, alejada de los focos de la televisión y del supuesto glamour del "cabezón", acaba siendo tan insípida que no merece la pena ni reseñar datos concretos sobre la misma.


Es más, además de lo anteriormente citado, todo se puede resumir en una frase: "que jodidamente buenos son los actores de televisión española". Digo esto porque todos los premios que había para televisión se lo llevaron ellos. Series como Amar en tiempos revueltos, Desaparecida o Herederos fueron las triunfadoras de la gala, demostrando que en España, los propios actores miran decididamente hacia el futuro. Evidentemente, esto es irónico.
Es curioso que los mismos progres que defienden una ideas de cara a la galería, se centren en premiar a aquellos actores y series que narran una parte de la historia de este país que nada tiene que ver con el momento actuals, sino con una España conservadora y retrógrada.

Pero nada, como los socialistas están siendo buenos con los actores, como televisión española es la casa de los buenos y Telecinco o Antena 3 es el demonio, pues dejémonos llevar por favoritismos y hagamos una gala para enjabonarnos a nosotros mismos. Todo dentro de la casa del dinero público, del dinero de todos.

Y como el propio presidente de este gran país citó al mayor mito viviente de la historia de España, el majestuoso Javier Bardem en el debate electoral que ahora queda ya tan lejano, yo no podía ser menos y acabaré este comentario con una referencia velada al gran Javier.

Por si la gala y los consiguientes premios ya no habían sido ya suficientemente cargantes, llegó el momento cumbre de la velada. Como iba a permitirse este pais una gala de premios sin que estuviera Bardem. ¡Alto, por dios! ¡¡¡Que salgan los militares a la calle!! ¡¡Estado de sitio!! ¡¡Nadie piensa en los niños!!! ¡¡¡Dios, vamos a morir todoooooos!!. Bueno, retomemos el tema. Pues eso, que no hay gala si no hay Bardem, y punto.
Demostrando que en este país la envidia es el deporte rey y el chovinismo es la reina, como ahora Bardem está de moda, pues hay que meterlo donde sea aunque no pinte para nada. Así pues, que se les ocurrió a las mentes pensantes de la Unión, (no los del lobo en París, sino los actores) pues inventarse un premio por ganar un premio. Chapeau, no puedo decir más.

En resumen: Viva España, Pau Gasol, Fernando Alonso, Javier Bardem, Roberto Chiquilicuatre y todos aquellos que contribuyen a hacer más grande -y más paleta- a esta gran nación que algún día dejará de mirarse al ombligo.

dimarts, 1 d’abril del 2008

Agenda Musical de Barcelona (del 2 al 7 d'abril)

2 al 7 d’abril

2 d’abril

1. Zucchero (Sala Apolo)

1. Adelmo Fornaciari por presumir d’haver treballat una trajectòria musical que l’ha fet compartir escenari amb mites com Pavarotti, Sting, Elton John o Stevie Wonder. La sala Apolo presenta el concert d’un dels cantants italians més internacionals i que tothom coneix pel seu nom artístic: Zucchero
Zucchero
Sala Apolo
Dimecres, 22 h
02.04.08

3 d’abril

1. Shout out louds (Razz 3)
2. Esclerock (Palau de la Música)
3. Jorge Drexler (Palau de la Música)

1. Des de Suècia ens arriba la nova proposta del Ballantines Leave An Impression Festival. Es tracta de Shout Out Louds, un grup que va conquerir les llistes de vendes del seu país amb el seu àlbum debut i que ara ja s’han fet un lloc als cartells dels festivals de música indi més importants del món.
Shout Out Louds
Sala Razzmatazz
Dijous, 20.30 h
03.04.08

2. El Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple organitza aquest dijous l’Esclerock, un concert benèfic al Palau de la Música. Els intèrprets que formen part de l’iniciativa són Quimi Portet, Miqui Puig, Mazoni i Nour, que donaran suport a la investigació de l’esclerosi múltiple a través de la seva música.
Esclerock
Palau de la Música
Dijous, 21 h
03.04.08

3. El primer cantautor en llengua castellana guardonat amb un Oscar engega la nova edició del Festival de Guitarra i Altres Acords. Jorge Drexler ens visita amb l’orgull d’haver sabut dosificar l’èxit i continuat fent la seva música personal i reflexiva. ‘Cara B’ és el títol del disc recopilatori que treu avui i que dijous presenta al Palau de la Música.
Jorge Drexler
Palau de la Música
Dijous, 21 h
03.04.08

4 d’abril

1. La Mala Rodríguez (Espai Movistar)
2. Iván Ferreiro (Bikini)

1. Aquesta gaditana amb forta personalitat ha aconseguit fer-se un lloc en el món del hip hop, un món que encara continua dominat pels homes. La Mala Rodríguez porta la seva original manera de veure la vida a l’espai Movistar. Un concert viu en el qual La Mala aprofitarà per presentar el seu darrer àlbum: Malamarismo
La Mala Rodríguez
Espai Movistar
Divendres, 22h
04.04.08

2. Aquest carismàtic artista vigués ha aconseguit sobreviure a la ruptura de Los Piratas, el grup amb el qual es va donar a conèixer. La veu singular d’ Iván Ferreiro congregarà a una legió de fans a la sala Bikini, un concert on presentarà per primer cop en directe les cançons del seu darrer àlbum: Mentiroso, mentiroso.
Iván Ferreiro
Sala Bikini
Divendres, 20.15h
04.04.08

5 d’abril

1. Sergio Dalma (L’Auditori)
2. Israel Vibration + The Congos (Apolo)

1. Una de les veus més conegudes de la cançó melòdica omplirà L’Auditori amb les cançons del seu darrer disc: ‘A buena hora’. El sabadellenc Sergio Dalma ha aconseguit un disc d’or quan només fa unes setmanes que es va editar el seu disc. Tot un èxit per a aquest artista que porta gairebé 20 anys de carrera musical.
Sergio Dalma
L’ Auditori
Dissabte, 21.30 h
05.04.08

2. dos noms molt respectats a l’escena musical del reggae s’ajunten a l’escenari de l’Apolo per celebrar l’arribada de la primavera. Israel Vibration y The Congos us portaran el sabor rastafari de la música jamaicana. Esperit positiu, idees fresques i energia vital en aquest emocionant concert.
Israel Vibration + The Congos
Sala Apolo
Dissabte, 21 h
05.04.08

7 d’abril

1. El canto del loco (Bikini)

1. ‘Eres tonto’ és el títol del single presentació del nou disc d’El canto del Loco. El seu líder, Dani Martín, ha escrit la lletra d’aquesta cançó i us convida a què l’escolteu i tracteu de no complicar-vos la vida. Al directe de la sala Bikini presentaran ‘Persona’ amb la intenció de contagiar-vos aquest optimisme vital
El Canto del Loco
Sala Bikini
Dilluns, 21 h07.04.08

dimecres, 26 de març del 2008

¿Quién es más estúpida, la madre o la hija?

Abriendo la página cultural de El Mundo me encuentro con la noticia de que el cantante de Tokio Hotel tendrá que ser operado de un quiste en las cuerdas vocales. Cuando he visto el titular, sabía que quería hace el comentario de esta noticia, pero me encontraba en una disyuntiva. Hago el comentario sobre este tema o sobre una noticia derivada de la cancelación del concierto que el grupo debía ofrecer en Barcelona la semana pasada y que fue suspendido por estos problemas. Finalmente, después de una ardua discusión en mi cerebro de 2 segundos, he decidido referirme a la segunda opción. Sobre la primera, únicamente quiero comentar que igual vuelvo a creer en Dios, al demostrarme que puede castigar a aquellos que se lo merecen y Tokio Hotel, por su pseudomúsica, sabe Dios que se lo merecen.

Pero vamos a lo que quiero comentar. Tokio Hotel, por si alguien no lo sabe es el típico grupo que no conocía ni su madre, entre otras cosas porque cantaban en alemán, hasta que les dió por probar, y versionar en inglés una de sus canciones moonsoon. A partir de ahí, y combinado con sus pintas andróginas, empezaron a convertirse en un grupo de moda en medio mundo, como no también en España, apareciendo en las habitaciones de la mitad de adolescentes del pais – ¡más leer y estudiar y menos posters de tios que parecen tias, la época del glma ya pasó,cojones!-. Bueno, que me desvío. El tema es que si eres adolescente, en general tienes poco cerebro, lo que te hace hacer cosas estúpidas. Pero bueno, supongo que para eso está la adolescencia. El tema es que cuando uno de estos grupos con los que tienen sueños eróticos las quinceañeras, anuncia concierto en tu ciudad, o por defectoen alguna ciudad medianamente cercana. A partir de ahí empieza toda una logística desenfrenada que tiene como objetivo final llegar al día D a la hora H, véase estar en las primeras filas esperando a ver si el cantante te escupe. Para ello, tienen que sacrificarse y faltar a clase durante una semana para acampar, cual hippi andrajoso, en las afueras del estadio de turno, viendo como pasan los segundos esperando al momento de tener a cinco metros a su amado desconocido, el cual probablemente se estará zampando una buena mariscada a tu salud en ese mismo momento, pero supongo que todo vale la pena para conocer a Bill Kaulitz, sí hombre, Bill Kaulitz, el premio novel del androgismo adolescente.

Pero como no podía ser de otra forma, el sueño se destruyó y al pobre chico se le jodieron las cuerdas vocales... Toda una lástima, de verdad que sí.A partir de aquí, la adolescencia en estado puro. Gritos, llantos, abrazos desesperados... Todo el abánico de desesperación juvenil al servicio de los televisiones, encantadas de extraer esa carroña en pos del morbo. Hasta aquí ninguna novedad. Un concierto de un grupo cread
o para extraer el máximo beneficio de la ingenuidad adolescente que se cancela provocando un dolor inmenso, insoportable en la chiquillada. La novedad viene cuando una de las madres, al parecer queriendo emular la inteligencia nula de la hija, decide denunciar a la promotora por engañar a las adolescentes. Además quiere que le paguen el viaje que ha hecho su hija desde Cuenca, que hermosa eres, no, eso era Murcia. Claro, ya puestos pida también que le pague el implante de pechos y de labios que tarde o temprano se h>ará y también pida que paguen la universidad de la chavala, bueno, eso no porque muy probablemente no llegará. Es curioso que sea esa madre la que le haya pagado el viaje a Barcelona, saltándose una semana de clases, y encima ahora se queje porque el concierto se ha cancelado.Con hechos como este se puede ver que el problema de los adolescentes actuales no es tanto de ellos, que también, sino de sus padres que, según parece, compiten con sus hijos a ver quien es más estúpido. Por cierto, ya se han anunciado nuevas fechas para los conciertos, serán el 26 de Junio en Madrid y el 27 en Barcelona. Vamos Señor, dame otra señal.


Si, este es El cantante del grupo

dimarts, 25 de març del 2008

Agenda musical de Barcelona (del 25 al 30 de març)

25 de març
1. Christian Rizzo/ Bruno Chevillon (Mercat de les flors)

1. Bruno Chevillon, geni del contrabaix i Christian Rizzo, pertorbador de la dansa contemporània, s’han trobat en un projecte laboratori que els reuneix en un espai improvista que permet crear una nova relació entre el so, el cos i la música.
Christian Rizzo/ Bruno Chevillon
Mercat de les Flors
Dimarts, 21.30h
25.03.08

26 de març
1. Luz casal (Liceu)
2. Lax‘n‘busto (Auditori)
3. La Shica (Sala Castelló)
4. Albert Pla (Harlem Jazz Club)

1. Després de més de 25 anys de carrera musical, la cantant corunyesa Luz Casal cantarà per primer cop al Gran teatre del Liceu. Serà aquest dimecres i ho farà per presentar el seu darrer àlbum: Vida Tóxica. Un treball més poètic que mai i un cant a l’optimisme com demostra el seu primer single: Sé Feliz.
Luz Casal
Gran Teatre del Liceu

Dimecres, 21h
26.03.08

2. Un escenari poc habitual per una de les bandes de rock català amb més trajectòria al nostre país. Lax’n’Busto presenta el seu nou disc, Relax, el primer des que Salva Racero va subtituir a Pemi Rovirosa com a vocalista. Un gran pas endavant per la banda del Vendrell que sonarà com mai a L’Auditori.
Lax’n’Busto
L’Auditori
Dimecres, 21 h.
26.03.08

3. Les seves melodies són una barreja entre Lola Flores i el hip hop. Va optar per convertir-se en una cantant amb estil propi perquè s’avorria com a bailaora. La Shica és una cantant que ens porta cap la banda més alternativa del flamenc. La podràs escoltar en directe aquest dimecres a la sala Castelló.
La Shica
Sala Castelló
Dimecres, 20h
26.03.08

4. El Harlem Jazz Club ens porta una nova ocasió per gaudir d’un nou espectacle i del peculiar talent d’Albert Pla. Les seves sorprenents actuacions giren sempre al voltant de la seva faceta de cantant i actor. Un bufó que ens delectarà una vegada més en directe.
Albert Pla
Harlem Jazz Club
26.03.07

27 de març
1. La caja de pandora (Luz de Gas-Sala B)

1. El grup La Caja de Pandora actua el 27 de març a la sala B de Luz de Gas per presentar el seu darrer treball Vencidos por el tiempo.
La Caja de Pandora
Luz de Gas -Sala B
Dijous, 21.30 h
27.03.08

28 de març
1. Shuarma (Bikini)
2. Belén Maya (Mercat de les flors)
3. Hamlet (Sala Apolo)
4. Glenn Miller Orchestra (Liceu)

1. Un artista considerat bohemi i autèntic però que a la vegada s’ha convertit en un producte atractiu pel gran públic. Shuarma presenta el seu primer disc en solitari avalat per la seva trajectòria musical amb Elefantes o d’altres projectes com Bushido. Podreu gaudir de la veu inusual d’aquest barceloní a la sala Bikini.
Shuarma
Sala Bikini

Divendres, 20h
28.03.08

2. Al mercat de les flors arriba el torn del ball tradicional espanyol. El flamenc de la bailaora Belén Maya combina peces tradicionals amb d’altres de música electrònica. Un espectacle sobre la memòria dels grans mites del flamenc que posa de manifest la vigència d’aquesta discplina al nostre país.
Belén Maya – Souvenir
Mercat de les Flors
Del 28 al 30 de març

3. 15 anys de trajectòria musical és el que cel·lebra Hamlet al proper concert de la sala Apolo. Aquest grup de metal espanyol vol retre homenatge als seus fans més antics oferint un directe amb cançons dels seus primers àlbums. Música i lletra contundent en un esdeveniment irrepetible.
Hamlet
Sala Apolo

Divendres, 21h
28.03.08

4. Una de les més conegudes orquestres de Swing i Jazz arriba per fi a Barcelona. La Glenn Miller Orchestra va començar el 1935 de la mà del desaparegut músic. El teatre del Liceu acollirà aquesta nit màgica amb l’orquestra que en l’actualitat lidera Larry O’Brien.
Glenn Miller Orchestra
Teatre del Liceu
Divendres, 21.30h
28.03.08

29 de març
1. Gerard Quintana (espai Movistar)
2. Psilicon Flesh (Apolo)
3. Vinodelfin (Bikini)

1. La mort d’una de les bandes catalanes més representatives del rock català va suposar una gran decepció pels fans de Sopa de Cabra. El seu líder, Gerard Quintana, va saber sobreviure en solitari i ara ens presenta el que ja és el seu quart àlbum d’estudi: ‘Treu Banya’. Noves cançons i estil més elaborat a l’Espai Movistar.
Gerard Quintana
Espai Movistar

Dissabte, 22 h
29.03.08

2. Setembre de 1992, va ser el mes que va veure néixer la banda madrilenya Psilicon Flesh. En poc temps van aconseguir un públic fidel i es van convertir en fixes de la cartellera dels festivals de rock més potents de la geografia espanyola. Al 2008 volen demostrar que la seva música està més vigent que mai.
Psilicon Flesh
Sala Apolo
Dissabte, 21 h
29.03.08

3. El concert d’aquest dissabte a la sala Bikini és el tret de sortida de la nova etapa del grup Vinodelfín. Una nova discogràfica edita el seu nou àlbum Perfecto en la locura i el grup assegura que és un gran pas endavant. Lletres amb missatge i poesia que mantenen intacte l’esperit d’aquest singular grup.
Vinodelfín
Sala Bikini
Dissabte, 21h
29.03.08

30 de març
1. Yasmeen Godder (Mercat de les flors)
2. Antònia Font (Liceu)
3. Wimoweh (Auditori)

1. Nascuda a Israel i formada a Nova York, la coreògrafa Yasmeen Godder ha aconseguit un gran prestigi internacional a través de la dansa. Al Mercat de les Flors presenta Sudden Birds, una peça protagonitzada per quatre dones i un violoncel. Una relació de passions contingudes que posa a prova els límits físics.
Yasmeen Godder
Mercat de les Flors
Fins al 30.03.08

2. Alegria s’ha convertit ja en un himne de la música feta en català. Els mallorquins Antònia Font volen aprofitar aquest exitós moment de la seva carrera per proposar un concert molt especial al Liceu. El grup tocarà les millors cançons de la seva trajectòria acompanyat per una espectacular orquestra simfònica.
Antònia Font
Teatre del Liceu

Diumenge, 20h
30.03.08

3. Un espectacle pensat per introduir als més petits de la casa en el món de la música. Wimoweh fa un recorregut per estils de música molt diferents a través de l’instrument musical més trascendent de l’ésser humà: la veu. Un concert peculiar en el qual hi ha un espai per a la participació del jove públic.
Wimoweh
L’Auditori
Dissabte, 12.30h
29.03.08

dimecres, 12 de març del 2008

El corporativismo al servicio de la cultura



Babelia es el suplemento cultural que acompaña todos los sábados al diario El País, cuya función es ofrecer las diferentes novedades que, siempre desde el punto de vista de la empresa, merecen ser destacadas.

Supongo que cuando se habla de algo relacionado con la cultura, uno de los primeros matices que hay que realizar es el exceso de corporativismo que se da en los suplementos que acompañan a los grandes diarios. En este caso es algo obvio que el Grupo Prisa tiene una gran influencia, también en el mundo editorial, lo que hace que favorezca a todos aquellos sujetos culturales que de una forma u otra se aúnan a la causa. Lo cierto es que si hubiera hecho esta reseña de otro suplemento el comentario sería el mismo. Es algo que no se puede obviar, pero no por ello uno puede quedarse sólo en este elemento. Cada medio ofrece a sus autores afines. La clave está en que todos los grupos de influencia den cabida a todo aquel que lo valga y así sea el público el que se encargue de investigar cual es el medio que más le interesa según sus intereses particulares o, en su defecto, haga una extracción de cada uno de los diferentes suplementos para crear una composición con el mayor espectro de tendencias que se ofrecen.

Otro de los defectos que le encuentro es el exceso de pedantería y petulancia que se encuentra en muchos de los textos. En todo escritor, del ámbito que sea, se esconde un vanidoso en potencia que busca hablar a través de sus palabras y que sean éstas las que se encarguen de enmarcar su inteligencia y sapiencia ante la obra que está componiendo y ante el espectador al que se dirige. El problema es justo ese, que dan por hecho que todos los que lean el suplemento tienen que estar en su misma condición intelectual. No creo que sea necesario recubrir el texto con todo tipo de palabras de dejen a las claras su superioridad intelectual. Si lo que quieren es “vender” esa obra sobre la que están hablando, hay que buscar recubrirla de la mejor forma posible, pero eso no tiene nada que ver con recubrir la propia crítica de ese halo de intelectualismo barato y pueril.
Aún con esto, tampoco quiero obviar como Babelia ha apostado por un diseño más trivial y menos encorsetado, con mayor colorido y una presentación más incisiva, como prueba de que quiere adaptarse a los tiempos, a la era de lo visual.
Después de la parte de rajada, paso a hablar de los puntos positivos del suplemento. Por una parte es de recibo reconocer que sus contenidos son muy completos. Comentarios sobre diversas obras, tanto de referencia como de vanguardia, entrevistas a destacadas figuras literarias, artículos de opinión y ensayo y poemas, en un gran porcentaje extraídos de poetas desconocidos, ofrecen una pluralidad de contenidos a valorar muy positivamente. No incidiré de nuevo en los condicionantes que hacen que sé de cobertura a unos autores por encima de otros.
Otro punto positivo es saber combinar la cultura de vanguardia, las última novedades del mercado cultural en sus diferentes ámbitos, sin perder de vista la tradición, las obras que marcan una referencia en la cultura actual.
En lo que a las novedades se refiere, Babelia (en conjunto con otros suplementos culturales) se convierte en un lugar muy válido para encontrar referencias sobre obras que no aparecen en las listas de los más vendidos –aunque estas también pueden aparecer-, trabajos más intimistas que por su concepción no atraen al gran público pero si hay un lector con un criterio preestablecido que sabe lo que quiere y como encontrarlo.

Por todo ello, aunque se pueden encontrar cosas a mejorar, considero Babelia un suplemento muy válido, tanto por los colaboradores, aún con su exceso de pedantería, su pluralidad -siempre matizada- de contenidos y por esa combinación entre las referencias que marcan la cultura actual y la oportunidad que se le da a nuevos autores y tendencias para difundir sus obras en un medio de tanta difusión.

las estatuas dan vida a Barcelona

Cuando uno piensa en la ciudad de Barcelona, una de las imágenes más recurrentes son Las Ramblas. La calle es uno de los lugares de obligada visita para los visitantes qe se entremezclan con los autóctonos de la ciudad. Todo ello genera un microespacio (y no sólo por lo comprimido que se camina) en el que la diversidad, en todos los sentidos, es el elemento predominante.

Pero si hablamos de Las Ramblas, nadie puede obviar que lo que hace que sea una zona tan pintoresca y especial son las diferentes figuras y estatuas humanas que hacen el deleite de todos aquellos que no están acostumbrados a verlas.
Ahora es cuestión de valorar si estas estatuas forman parte de la cultura catalana.

En mi opinión, la respuesta a esa cuestión es sí, las estatuas forman parte de la cultura, concretamente de la cultura de masas. La cultura hay que entenderla desde el punto de vista de las sensaciones, de despertar emociones, de no pasar desapercibido, de crear para un público que, en mayor o menor medida, responda emocionalmente ante ese estímulo. No cabe duda que las estatuas inciden en estas características, siendo un rasgo característico de la vida pública barcelonesa. Ya se han convertido en un elemento distinguido dentro de la imagen que en el exterior se tiene de la ciudad.

Además de esto, no sólo podemos quedarnos en este punto superficial, sino que también hay que valorar el acontecimiento desde un punto de vista más interno, desde el punto de vista de los actores convertidos en estatua y la parafernalia que los rodea.
Se podría caer en lo superficial y considerar que no son actores puesto que no realizan ningún papel concreto, simplemente están quietos hasta que alguien les da una moneda para que hagan el movimiento que toque. Aún con esta visión, no cabe duda que se necesita una cierta preparación interior, una metodología para cumplir con el papel asignado de la forma esperada. De todas formas, no quería referirme tanto a ellos como a la escenografía y vestuario que les envuelve. En su interpretación es básico un maquillaje y un vestuario acorde con el papel que representan para dar credibilidad al personaje. Hay que tener en cuenta la cantidad de horas continuadas que tienen que pasar en la misma posición, con pesados vestidos y marcados maquillajes. No todo el mundo podría ser capaz de aguantar en esa situación.

Así que dejando de banda los prejuicios que pueda haber ante el tema, considero que por todo lo que conlleva ser estatua, por las sensaciones que producen entre los viandantes, y por el colorido que le dan a Barcelona, las estatuas de Las Ramblas son, sin discusión, parte de la cultura que integra la ciudad.

dimarts, 11 de març del 2008

Agenda musical de Barcelona (11 al 16 de març)

11 de març

1. Emma Pollock (Apolo 2)

1. Després de dos anys des de la separació del grup The Delgados, la seva vocalista, Emma Pollock treu al mercat el seu primer disc en solitari Watch the fireworks. El disc conté onze cançons, totes composades per la cantant escocesa; d'aquests, dos s'han editat ja en forma de single: "Adrenaline" el passat mes de maig i"Acid Test" fa ´tres setmanes. Aquest dimarts fa la seva presentació davant el públic català.
Dimarts, 21 h.
11.03.08

12 de març

1. The Rumble Strips (Apolo)
2. Julie Dossavi (Mercat de les flors)

1. L’escena musical britànica ha donat en els últims anys molts grups interessants i The Rumble Strips és una proba de que no tots sonen igual. Un pop viu amb tocs de soul que atorga el protagonisme a les trompetes i els saxos per a crear bona part de les melodies. Pura diversió per gaudir a l’escenari de la sala Apolo 2.
The Rumble Strips
Sala Apolo
Dimecres, 21 h
12.03.08

2. La considerada musa africana de la dansa contemporània posarà sobre l’escenari tota l’energia i passió de les seves ‘Presentacions Íntimes’. Julie Dossavi intercanvia en aquesta peça diferents cultures a partir de la música i la dansa. Un ballarina solista envoltada per un cantant de Mali, un percussionista africà i un baixista.
Julie Dossavi
Mercat de les Flors
12 i 13.03.08

13 de març

1. Jarabe de Palo (Palau de la música)
2. Saint Etienne (Razzmatazz )
3. Noa (Fnac illa)
4. Adrede (Sidecar)

1. El Palau de la Música és l’escenari idoni per al concepte que Jarabe de Palo vol transmetre amb la gira Reciclando Tour. El grup liderat per Pau Donés enceta una sèrie de concerts a llocs amb un ambient intimista i elegant que es duran a terme fins l’abril. Una bona oportunitat per gaudir del seu conegut repertori.
Jarabe de Palo
Palau de la Música
Dijuos, 22 h
13.03.08

2. El Ballantine’s Leave an Impression Festival comença el seu periple per la nostra ciutat amb el concert de Saint Etienne. El subtil grup anglès portarà la seva eclèctica música tenyida d’intel·lectualitat literària i cinèfila a la sala Razzmatazz. Un concert sofisticat amb la modernitat dels sons de la cultura pop europea.
Saint Etienne
Sala Razzmatazz

Dijous, 20 h
13.03.08

3. D’origen iemenita, formació israeliana i creixement a Nova York, Noa torna per reivindicar les tres cultures que formen part d’ella. Amb el seu nou disc vol demostrar que la convivència és possible a través del respecte mutu. Podreu tenir un tast d’aquesta mescla de tradició i modernitat anomenada “Genes & Jeans” a l’Fnac l’Illa.
Noa
Fnac L’Illa
Dijous, 19 h
13.03.08

4. Nodrint-se de les arrels autòctones, els madrilenys Adrede han aconseguit que la seva música soni original i tradicional alhora. Molt coneguts a l’escena alternativa de la capital espanyola, la banda de rock arriba a Barcelona per presentar el seu disc homònim ple de lletres inspirades i melodies additives.
Adrede
Sala Sidecar
Dijous, 22.30 h
13.03.08

14 de març

1. Diego Martín (bikini)
2. Alejandro Martínez (luz de gas)
3. Lek Mun (apolo)

1. Un duet amb la cantant d’El sueño de Morfeo el va fer saltar al panorama musical espanyol. Déjame verte estava inclosa en el primer àlbum de Diego Martín i va suposar el primer gran èxit del cantant murcià. 3 anys després, treu Puntos suspensivos, un segon disc que està disposat a passejar per escenaris de tota la geografia espanyola.
Diego Martín
Sala Bikini
Divendres, 21 h
14.03.08

2. Aquesta ja és la tercera vegada que Alejandro Martínez s’apunta al cartell del Barnasants. El cantautor no vol deixar passar l’oportunitat de presentar les cançons d’’Orgasmos modernos’, el seu segon àlbum d’estudi. Històries obsessives i seducció amb un directe més rocker que en d’altres ocasions.
Alejandro Martínez
Sala Luz de Gas
Divendres, 22 h
14.03.08

3. Exmembres de formacions com Maple o La Habitación Roja han confluït en un altre projecte sense lligadures estilístiques que es diu LeK Mun. El grup barceloní es mou entre el soul, el triphop i el jazz per donar vida a la seva música elegant i sensual. Un directe melòdic per presentar el seu àlbum “Infra Leve”
Lek Mun
Sala Apolo
Divendres, 20.30 h

15 de març

1. Marea (Pavelló Olímpic Badalona 15.03.08)
2. Lucas Masciano (luz de gas)
3. Kila (sala apolo)

1. “Las aceras están llenas de piojos” és el divertit títol que ha triat el conegut grup Marea per al seu cinquè àlbum d’estudi. El Pavelló Olímpic de Badalona acollirà el concert de la seva gira “Piojosos” que celebra 10 anys des de la formació de la banda. Un dels concerts més contundents i divertits que es poden veure a l’actualitat.
Marea
Pavelló Olímpic de Badalona
Dissabte, 22.15 h
15.03.08

2. El públic que participi en aquest concert del Barnasants rebrà grans dosis de simpatia i bon rotllo; i és que Lucas Masciano té tota la força necessària per convertir els seus concerts en una festa. El títol del seu nou àlbum, “Todo bien”, deixa patent l’optimisme que desprèn aquest argentí establert a Barcelona
Lucas Masciano
Luz de Gas
Dissabte, 22 h
15.03.08

3. Les quatre edicions del festival El Feile han aconseguit ampliar l’interés dels barcelonins per la cultura celta i irlandesa. Un dels concerts més esperats de la cinquena edició es podrà gaudir demà a la sala Apolo. El grup Kila aposta per una música celta renovada però que no oblida les arrels tradicionals.
El Feile 2008: Kila + Qui hi ha?
Sala Apolo
Dissabte, 21h
15.03.08

16 de març

1. Alicia Keys (Pavelló Olímpic Badalona)

1. La impressionant veu d’aquesta diva del soul omplirà cada racó del pavelló olímpic de badalona aquest diumenge. Alicia Keys torna aquesta vegada amb tota la seva banda per oferir el seu divers repertori musical. Balades soul des del piano però també R’n’B ballable que farà moure a tots els espectadors del Pavelló.
Alicia Keys
Pavelló Olímpic de Badalona
Diumenge, 21h
16.03.08